Hola Hola Rossinyols!!!
Avui us escric per demanar una mica de consell, crec que tinc un gran problema amb la Sara, no aconsegueixo que demostri alegria en les nostres trobades!
He de confessar que estic una miqueta desmotivada, una setmana em diu una cosa i quan la preparo, no la vol fer…. Canvio constantment de jocs i idees per tal de què no s’avorreixi…. Intento fer coses que és convivim amb jocs infantils, perquè és la manera de què ella disfruti la nostra trobada però tot i així em segueix dient “profe”.
Constantment em parla com si jo estigués obligada a donar-li tots els capritxos i , en canvi, per molt que intenti parlar amb ella i posar-hi solucions, no serveix.Normalment una trobada estava bé i a la següent estava malament però el segon comportament cada cop es repeteix més i hem preocupa.
He provat moltes estratègies (decidir 3 coses que ens han agradat molt i parlar d’elles a la tornada de l’autobús, posarno’s nota abans i després de començar la trobada, fer canvis constants d’activitat, jugar sovint al pilla-pilla, fer-li pessigolles…), però vol manar ella, i ni utilitzant-les seves idees somriu!
Trobo que en el seu cas és important ajuntar-nos, alguna vegada, amb altres nens de la mentoria perquè li costa fer amics però ella vol estar amb mi a soles, i quan ens acoplem amb altres parelles de mentors o s’enfada o no em dirigeix la paraula (i això que només ha passat dues vegades), ella considera que només sóc seva, i per com em parla creu que “estic obligada a compartir moments solament amb ella sense ningú”.
Li trobo una mirada trista i està molt seria! QUE PUC FER?
SOS mentors i mentores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada